dimecres, 30 de novembre del 2011

"La escala de los mapas"


    «El mar está más lejos que una noche pasada./El mar está más cerca que mañana.»
                            
                                                                         JAIME  CABALLERO TAMAYO




Alguns matins obren el dia amb un error d'escala. Per molts, això passa els dilluns, per d'altres, de tard en tard, quan canvia l'estació, o s'aixeca una onada de fred, o si el vent xiula més fort, però diria que ens passa a tots, qui més, qui menys, i quasi sempre, en aquests moments, la raó de fons, la que pesa, se'ns escapa. Només són dies en què el món sembla suaument desajustat, com si per un caprici del sol, la llum desenfoqués el paisatge. Com si el mar no hagués d'arribar a port, ni el riu al mar, ni la sorra a la platja. Com si el temps hagués desordenat el calendari i ja no tinguéssim propòsits ni records. I amb els carrers lleugerament fora de lloc, tot queda una mica més lluny o més a prop que l'última vegada, i anar i venir esdevenen accions difícils, decisions intercanviables. I aleshores tant voldríem perdre'ns sense remei pel primer punt de fuga com trobar urgentment la clau que encaixa al pany, per fer-la girar i saber, d'un cop, si som a dins o a fora. De tornada d'enlloc. Per sort, sempre ens queda pressentir que el món depèn de la mirada, i desitjar que la il·lusió ens desenteli els ulls i reorganitzi la sort i les places. O que, qualsevol dia sec de sol, la pluja ens dugui el mar a la porta de casa.


*Enllaços: BELÉN GOPEGUI, La escala de los mapas, Anagrama, Barcelona, 2009.