dimecres, 29 de febrer de 2012

Any de traspàs


Reclama les imatges:
les coses que de nen 
sabien traspassar-te
de paradís cruel.
(...)






Ara fa un temps que no apareixia per aquí, i trobava a faltar la intimitat del diari com qui durant setmanes no ha passat per casa i els llibres s'han cobert de pols, i ja no hi ha brasa, i l'espai fa olor de finestra tancada. 
Res que no es resolgui, l'enyor, l'ànsia de port, amb una estona de seure i escriure, una estona elàstica, d'aquelles que et duen, de puntetes, d'una riba a l'altra. El port sempre espera.    
I avui no me'n podia estar, d'escriure, de tornar a casa. 29 de febrer, un dia que només existeix un cop cada quatre anys per recordar-nos que, si no ens podem prometre demà, almenys, som aquí per somiar-lo.


(...)
Fruits prohibits, tancades
matèries del món. 
I el teu cos: l'obstinada
penetrant acció.



GABRIEL FERRATER, fragment de «Matèries», Les dones i els dies, Barcelona, Ed. 62, 1998


divendres, 10 de febrer de 2012

A tempo



En el compás del mundo siempre ha habido
un reloj conmoviéndose.

                                                 ANDRÉS NEUMAN                                        



«Tempus ex machina», Horas. En Década (Poesía 1997-2007), Acantilado, Barcelona, 2008.