dimarts, 31 de desembre del 2013

2013


Pero nos imaginamos el porvenir como el reflejo del presente proyectado en un espacio vacío, mientras que es el resultado de causas que en su mayor parte se nos escapan.

ALEJANDRA PIZARNIK


I sigui el que sigui que arriba, us ho desitjo feliç!


diumenge, 29 de desembre del 2013

Declaració d'intencions





Pactar con la nada
renegociar con el vacío
apalabrar carencias
aliarse con lo poquísimo

AJO

Micropoeta, esmolada i incendiària.


I més...


12

Desordenando la felicidad
me encontré con la vida


Historia de la humanidad
de esclavo a súbdito
de súbdito a ciudadano
de ciudadano a cliente
y vuelta a empezar.




33

Desconocer desconozco
el destino de lo que se olvida.
Saber, de memoria sé
lo que me pone al borde de la vida.


Publica els seus llibres, Micropoemas 1, 2, 3, 4 (i que en vinguin més!), El Arrebato libros.




...

dijous, 26 de desembre del 2013

Records


ella se desnuda en el paraíso
de su memoria
ella desconoce el feroz destino
de sus visiones
ella tiene miedo de no saber nombrar
lo que no existe

ALEJANDRA PIZARNIK

dimarts, 24 de desembre del 2013

Sentir tocar campanes


Ring the bells that still can ring
Forget your perfect offering
There is a crack in everything
That's how the light gets in

LEONARD COHEN, Anthem









i bon nadal a tothom.

dilluns, 23 de desembre del 2013

Pànic?





Se'ns fa difícil respondre'ns amb reciprocitat: cadascun va fent petits monòlegs que rarament segueixen el discurs previ, i si ho fan és per pura coincidència. Tot el que diem, però, es manté dins els paràmetres realistes –descafeïnats i foscos– que fan pensar en l'entrada imminent en el món adult, que està fet de: (1) desenganys; (2) rutines impossibles d'esquivar; (3) piques embussades de fulles d'enciam; (4) patologies mentals; (5) sexe a hores convingudes; (6) recerca histèrica de benestar.

JORDI NOPCA, El talent, LaBreu Edicions, col. Cicuta, 2012.


Però llavors i sempre ens quedarà el circ.



















diumenge, 22 de desembre del 2013

Seqüència discontínua


Arribant de nit, després del diari i del primer dia d'hivern, a l'Armentera city. 
Altre cop, gràcies al cel. 
I és que


El realisme acaba amb tot: amb les il·lusions, amb el desig, amb els colors llampants, amb les revelacions inesperades...

JORDI NOPCA, El talent, LaBreu Edicions, col. Cicuta, 2012

dijous, 19 de desembre del 2013

Esmorzar de campions



Aquesta tardor he descobert com defensaven la panxa de la fred els herois de les llegendes, els llibres i els contes d'abans d'anar a dormir a l'Anglaterra del XIX, i encara més a Escòcia, i als boscos, els orfenats, les cabanes de fusta, la taula dels óssos i les presons. 
Flocs de civada, gruel, porridge... esmorzar de campions.



'Please, sir, I want some more.'

The master was a fat, healthy man; but he turned very pale. He gazed in stupefied astonishment on the small rebel for some seconds, and then clung for support to the copper. The assistants were paralysed with wonder, the boys with fear.

'What!', said the master at length, in a faint voice.

'Please, sir', replied Oliver, 'I want some more'.

The master aimed a blow at Oliver's head with the ladle; pinioned him in his arm; and shrieked aloud for the beadle.

The board were sitting in solemn conclave, when Mr. Bumble rushed into the room in great excitement, and addressing the gentleman in the high chair, said,

'Mr. Limbkins, I beg your pardon, sir! Oliver Twist has asked for more!'

There was a general start. Horror was depicted on every countenance.


CHARLES DICKENS, Oliver Twist




Someone has been eating my porridge and they ate it all up!, cried the baby bear.

Goldilocks and the three bears


There was a poor little girl who lived with her mother and they had nothing to eat. The girl went into the forest and met an old woman who gave her a little pot. When the little girl said 'Cook, little pot, cook', the pot would cook sweet porridge. The pot stopped cooking porridge when the girl said 'Stop, little pot'. The girl took the pot home to her mother and now they were free to eat sweet porridge as often as they chose. One time, when the girl went out, her mother said 'Cook little pot, cook'. And the mom ate until she was satisfied but did not know the words to stop the pot from cooking. The pot kept on cooking until the little pot overflowed and the kitchen and the whole house were full. The porridge overflowed into the street and into the other houses. The little girl finally came home and said 'Stop, little pot', and the pot stopped cooking porridge, but whoever wished to return to the town had to eat his way back.

The GRIMM BROTHERS, Sweet porridge

dilluns, 16 de desembre del 2013

dimecres, 11 de desembre del 2013

Beure a galet


Quem sabe da verdade que venha então.E fale.Ouviremos contritos.

(Qui sàpiga la veritat que vingui. I parli. Escoltarem afligits.)


CLARICE LISPECTOR, Água viva



M'ho imaginava, n'estava gairebé segura, esclar, sissí, no cal que ho juris, on vas a parar... però i si, qui sap? A fe de món que havia de provar-ho. I, preferiblement, sense ser vista, encara que, a aquestes altures de l'hivern i de l'exili, tot i al bell mig de la rambla, qualsevol gest serà una possibilitat immune. Sense vergonya, doncs (i no m'oblido de mirar a banda i banda), m'atanso, apropo l'orella tant com puc, ausculto. Un per un després de l'altre. I no, ho sabia, m'ho imaginava o n'estava gairebé segura: no se sent el mar. 
Amb un punt de decepció, però al cap i a la fi, alleujada, enfilo el camí de l'estació de tren de Passeig de Gràcia, via dos, en direcció a la platja.    

dissabte, 7 de desembre del 2013

Gran reserva




Sí, la conversa s'aprima i les parets es despinten i alguns dies no caminen i se t'inflen les venes de les mans. I pesen les parpelles, perquè se t'adormen els peus o desconfies i de cop se't tornen els cabells tots blancs. El calendari es difumina i es dilata i, sí, mentre la vida acompanya, enyores el temps que no has vist mai.

Desempaqueto la meva biblioteca, i brindo si viure és fer-se gran.
    
Com els

BONS VINS I LLIBRES BONS, que

AMB ANYS MILLOREN.

divendres, 6 de desembre del 2013

Ficcions


Siempre que hojeaba libros de estética, tenía la incómoda sensación de estar leyendo las obras de astrónomos que nunca contemplaban las estrellas.

J. L. BORGES

dimecres, 4 de desembre del 2013

De rius i salmons


Els dits lletregen
fonemes d'aigua i ombra, 
fluvial llengua.

NORA ALBERT

Serà que hi ha tantes maneres de viure com llocs on seure i escriure?



dilluns, 2 de desembre del 2013

Sextagrama


o la críptica melodia d'un dia gris.

(Replena d'alteracions, notes addicionals i altres accidents.)