dimecres, 11 de desembre del 2013

Beure a galet


Quem sabe da verdade que venha então.E fale.Ouviremos contritos.

(Qui sàpiga la veritat que vingui. I parli. Escoltarem afligits.)


CLARICE LISPECTOR, Água viva



M'ho imaginava, n'estava gairebé segura, esclar, sissí, no cal que ho juris, on vas a parar... però i si, qui sap? A fe de món que havia de provar-ho. I, preferiblement, sense ser vista, encara que, a aquestes altures de l'hivern i de l'exili, tot i al bell mig de la rambla, qualsevol gest serà una possibilitat immune. Sense vergonya, doncs (i no m'oblido de mirar a banda i banda), m'atanso, apropo l'orella tant com puc, ausculto. Un per un després de l'altre. I no, ho sabia, m'ho imaginava o n'estava gairebé segura: no se sent el mar. 
Amb un punt de decepció, però al cap i a la fi, alleujada, enfilo el camí de l'estació de tren de Passeig de Gràcia, via dos, en direcció a la platja.