Se'ns fa difícil respondre'ns amb reciprocitat: cadascun va fent petits monòlegs que rarament segueixen el discurs previ, i si ho fan és per pura coincidència. Tot el que diem, però, es manté dins els paràmetres realistes –descafeïnats i foscos– que fan pensar en l'entrada imminent en el món adult, que està fet de: (1) desenganys; (2) rutines impossibles d'esquivar; (3) piques embussades de fulles d'enciam; (4) patologies mentals; (5) sexe a hores convingudes; (6) recerca histèrica de benestar.
JORDI NOPCA, El talent, LaBreu Edicions, col. Cicuta, 2012.
Però llavors i sempre ens quedarà el circ.
