divendres, 13 de maig del 2016

Plenamar






Desistir de desistir, irresistiblement,
i retornar a la platja, mar, per remullar
els peus del propi embarcador que espera,
la mateixa sorra, el mateix aeri
manglar sota l'esfondrament
de llum damunt la composició del paisatge,
en la crescuda d'una alegria que immigra
sense saber que és de tornada que ve,
retrobar la sal deixada per l'amor
de la vigília, que al seu cristall ja sec,
aferrat als turmells de fusta al sol,
auspicia sense convicció la llei del retorn,
impossible de complir, i d'enganyar,
anar i venir és la passió de les aigües llunàtiques,
sempre les mateixes, sempre d'altres,
la de l'embarcador és pensar que roman.

SÉRGIO ALCIDES
(Traducció de Josep Domènech Ponsatí)